I va arribar el dia tan esperat de veure l’entrevista a la encarregada del Centre de Dia rialles. Tot hi que la visualització no va ser molt bona, ja que només es podia escoltar per el portàtil i no te un gran volum de so, no vam entendre del tot, tot el que deien, però més o menys ens vam poder fer una idea.
Al final, em vaig sorprendre per que realment ho havia encertat tot. Els centres de dia són per aquells nens que després de l’horari escolar, no poden tenir una bona vigilància o algú a casa que estigui per ells i els cuidi. De manera que van allà on estan per ells, els donen de berenar, miren que facin els deures i els ajuden i després tenen també una estona d’esbarjo.
Hem va sorprendre com les ajudes econòmiques eren molt poques per al servei que oferien als nens, i que l’espai era molt petit, de manera que no podien acollir a tants nens com ho deuen necessitar. I per una altre banda crec que la entrevista i el muntatge de després estan molt ben fets.
Avui l’activitat a realitzar a classe havia estat preparada per l’Anna, l’alba, la Sandra, la Lidia i jo. En principi no érem tantes persones, però per falta de activitats es van anar unint al grup. El que havíem preparat era un problema a classe, fent una petita interpretació entre tots, tots menys la Nadia i el Sergio sabien el que havien de fer, i eren alumnes, mentre que els altres dos havien de fer de mestres i mentre ens preparàvem van sortir fora.
Quan van entrar, no sabien el que passava només que havien de junta la classe per grups segons els gomets que tenien enganxats al cap. Al unir els grups es van trobar que només hi havia un de un color diferent, de manera que el van intentar posar en un altre grup, però ningú volia anar amb ell. De manera que es van trobar amb un problema de Bullying dins de la classe.
La activitat va ser divertida i per una altre banda, ens va deixar veure com actuarien dos companys de la classe, després vam poder debatre si la solució havia estat bona o no i si nosaltres teníem algun altre tipus de solució.
Després de acabar de realitzar aquesta activitat, ens va donar temps de realitzar una altre que el Jorge ens va comentar que havia fet feia dies amb els seus alumnes de infantil i que havia anat molt bé. La practica consistia en dividir la classe per grups i mirar un grup a l’altre mentre aquest improvisava un conte, que començava el primer de la fila i acabava l’últim, mentre que els del mitja havien de fer el desenvolupaments. Les meves notes de l’altre grup són les següents:
Del Joan tinc apuntat que no mirava als ulls sinó que mirava cap a las seva mà, l?Albert, ho embolica tot molt, per que fa que els nens protagonistes fessin el que en realitat havien de fer, l’Edu Muñoz ho va fer molt bé, la seva gesticulació era molt bona, tant com la seva vocalització, l’Alba, a la qual li havien deixat la història una mica complicada la va saber enganxar molt bé, i finalment l’Edu tot hi que acaba bé la historia, repeteix molt “i tal”.
Aquesta va ser una activitat que vull d’estacar, per què hem va agradar molt.
Com havíem estat esperant, el dia de publicar i parlar dels fragments del llibre Va de mestres,va arribar, i tots teníem moltes ganes de parlar del nostre fragment. Vam començar i finalment el meu torn va arribar i vaig llegir el meu fragment preferit:
L'altra, la bondat De ben poca cosa ens serviria formar éssers humans intel·ligents si no els féssim bons.
Educar per a la pau, per a la convivència, per a la solidaritat, per al respecte, etc., no són només eixos transversals. Constitueixen la nostra raó primera, el nucli fort de les nostres intencions educatives. La manera de treballar tots aquests aspectes no és edificar un discurs enlluernador i ple de consignes ben intencionades, no és omplir als passadissos de l'escola amb coloms de paper o l'aire amb cançons empeltades de bones intencions; això s'ha de fer, però sobretot hem de ser conscients que el més important i necessari és construir una escola càlida.
Aquest és el fragment que més em va agradar del llibre, per què tracta un tema que per a mi es molt important, per que jo sempre havia pensat que el meu bon record de l’escola de quan era petita, era el tracte que em donaven, la bondat amb la qual em tractaven i que va fer perdurar als meus mestres dins del meu record i del meu cor. Per això jo crec que es tant important, per que es la manera mes fàcil i duradora de arribar a un nen.
Avui és un dia de seminari que tots estàvem esperant amb moltes ganes, era un dia per aprendre dues coses, com ensenyar una activitat diferent a classe i per una altre banda, aprendríem papiroflèxia.
Els encarregats de portar la classe eren l’Edu Muñoz, la Nadia i el Sergio, només arribar ja ho tenien tot preparat, uns fulls amb les instruccions, un vídeo, un full en blanc i a més a més les instruccions més detallades i precises de cadascun d’ells. Ho van fer molt bé, estaven molt atents a que tots seguíssim els passos marcats, van fer molt bé el paper de mestres.
En finalitzar l’activitat que va ser molt maca i divertida, vam estar comentant la manera pedagògica de com ensenyar coses diferents i de com ho havien fet, si els podíem corregir, etc.
Aquell dia ens ho vam passar bé, mentre apreníem papiroflèxia i un mètode d’ensenyament.
Comencem la classe de Seminari apuntanta la agenda que ens hauríem de llegir el llibre Va de mestres, seleccionar els fragments o fragment que ens impactes o agrades i l’hauríem de penjar al blogi després a seminari reflexionar i relacionar amb temes tractats al seminari.
Però la classe es comença a posar interessant quan iniciem un debat quan comento una noticia del diari 20 minuts que parla de com una nena va pegar a la mestre. Tots junts acabem decidint que les causes d’aquest comportament deurien ser: mentals, falta d’afectació, vídeo jocs, una vida privada i familiar complicada o falta d’ajuda. I que les possibles solucions eren: el reformatori, ajuda de psicòlegs, reivindicar a classe els valors morals, més atenció per part de l’escola, intentar millorar els mitjans de comunicació i tractar amb especialistes.
Quan vam donar el debat per finalitzat, el Jorge ens va proposar de fer lectura en veu alta de La Universitat: Com si el futur fos el sentit. Lemeves anotacions sobre aquesta lectura són les següents: el llibre parla de que passarà en el futur amb les Universitats, com hauríem de guiar, quinhauria de ser el camíi el sentit de La universitat. Pensar, fent una aturada, cap on es vol anar, mirar enrere per mirar el futur, buscar el sentit de la universitat, com hauria de ser, el que hauria de ser i no el que era, diu que el futur organitza el sentit de la universitat. Les acadèmies són les guies, cada una diferent, les reflexions sobre la universitat escassegen per la falta de informació i de orientació. Hem de pensar en el que hi ha a continuació. No podem ignorar els problemes de la universitat per que són qüestions imprescindibles. Cal fer una política universitària però no parlarà d’ella, farà una reflexió prèvia. Ens parla de la necessitat de transmetre el saber de generació en generació, que els grans transmeten el saber als nens que s’estan formant de manera que hi ha d’haver una implicació en la societat, per part dels ciutadans per a la evolució i la millora. La primera universitat fundada per Plató va ser a l’any 386 a.C. La universitat i la societat han d’anar juntes, s’inclouen, la gent de la societat es també de la universitat. El sentiment de ajuda a les institucions es perd per el individualisme. Creació d’institucions noves.
Després d’una lectura intensa i de parlar sobre el que ens deia, decidim baixar una estona a la Biblioteca de Blanquerna a mirar i cercar informació sobre revistes. Al ser el primer cop, anem una mica perduts, però ens dona temps a trobar alguns títols interessants com són: Educació i xarxa, Educació i sostenibilitat ( parlava d’activitats sostenibles per al medi ambient), Cavall fort, XXI Revista de educación, Infants & Young Childrens, etc.
