Aquest mirall em diu que sóc ben sola i no hi fa res que el trenqui en mil bocins. He enfilat el carrer trist que va a escola, i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.
La lluna riu, dins la nuu que s'endola. I jo sembro amb pedretes els camins que em duen cap a mi, nit meva endins. Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.
Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna. M'arrenco el collaret d'agres estrelles i el mar se les empassa d'una a una.
I et prenc el cor segur amb què capdelles el teu destí, per fer, amb cartes velles, un solitari nou sobre la duna.
Tot hi que aquest dia no a arribat, no estic segura del que farem, però ja sigui aquest dia o el següent de seminari parlaré de la meva visita al CEIP Dolors Monserdà i m’agradaria posar la informació que diré, perquè és una activitat que farem a Seminari.
-El CEIP Dolors Monserdà-Santapau és una escola pública d'educació infantil i primària (de 3 a 12 anys) i com a tal laica i catalana.
-És de dues línies i consta de :
6 aules de parvulari, de P3 a P5.
13 aules de primària de 1r fins a 6è (actualment hi ha 3 aules de 4t.)
-El Projecte Educatiu defineix l'escola com una entitat que es posiciona en relació amb els valors democràtics, respectuosa amb el medi ambient, oberta al coneixement i on els i les nostres alumnes se senten acollits i estimats.
-L'escola educa:
En el respecte, la solidaritat, la responsabilitat, l'autonomia, la tolerància, la diferència, la sociabilitat, la cooperació, l'empatia, les emocions, i en molts d'altres valors.
En el saber i el saber fer, respectant els diferents ritmes d'aprenentatge i la diversitat cultural de l'alumnat, de les famílies i del professorat.
Amb la finalitat d' aconseguir:
La formació integral dels alumnes.
L'adquisició de les competències bàsiques de les etapes d'educació infantil i primària.
Els hàbits intel·lectuals i de treball.
Ciutadans compromesos, reflexius, crítics i responsables en el present i el futur.
-Projectes de l'escola
- Pla d'Autonomia de Centre (PAC)
Aquest projecte, aprovat pel Departament d'Educació, pretén confegir en una línia d'escola els diferents projectes engegats, per tal d'aconseguir que l'alumnat al final de la seva escolaritat s'hagi format com a persona i hagi assolit les competències bàsiques necessàries per incorporar-se a les següents etapes educatives.
A més ,aquest projecte comportarà uns recursos econòmics i de personal pel centre.
- Projecte de llengües estrangeres
Aquest projecte pretén aconseguir que les llengües que es treballen a l'escola tinguin un ús i una intenció comunicativa i d'Ensenyament - aprenentatge.
Es comença la llengua anglesa a partir de P4 dins de l'horari lectiu. Està previst que a partir del proper curs es comenci algun aspecte d'alguna àrea a primària en llengua anglesa. Cada classe des de 3r fins a 6è té una hora setmanal de conversa amb una mestra nativa.
- Projecte de filosofia
Aquest projecte s'inicia a educació infantil i es continua treballant a primària. Té com a principal objectiu desenvolupar la capacitat de pensar i ampliar l'esperit crític.
- Atenció a la diversitat - Escolaritat compartida
L'escola acull a temps parcial alumnes amb necessitats educatives greus i permanents procedents de centre específics d'educació especial de la nostra zona educativa.
- Escola associada a la UNESCO
L'escola forma part d'una xarxa internacional de relacions amb escoles d'arreu del món, amb la finalitat de treballar l'educació per la pau, els drets humans, el respecte al medi ambient i la interculturalitat.
-Biblioteca
Aquest projecte pretén potenciar l'afició a la lectura de l'alumnat i dinamitzar l'ús de la biblioteca escolar per part de tota la comunitat educativa. També pretén informatitzar-la i convertir-la en mediateca.
- Projecte de medi ambient i sostenibilitat. Escola Verda i Agenda 21.
Aquest projecte promou accions concretes de millora en relació al medi ambient i sostenibilitat en el nostre entorn immediat.
RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES
Es manté regularment la relació amb les famílies
A començament de setembre es fan les reunions informatives, prèvies a l'inici del curs, pels pares i mares dels alumnes de P3 i dels alumnes nous de P4 i P5. Aquestes reunions es convoquen a finals de curs mitjançant una circular.
Abans de començar el curs els tutors/es tenen una entrevista individual amb les famílies dels alumnes nous/ves.
A principi de curs es fa una reunió general informativa per a totes les famílies, per a comentar aspectes organitzatius, pedagògics i generals del centre. Seguidament es realitzen les reunions per nivells, en les que el tutor/a informa sobre temes concrets del grup.
Durant tot el curs hi ha la possibilitat de tenir entrevistes amb els/les tutors/es les vegades que es cregui convenient. Com a mínim es fa una entrevista amb cada família.
Al llarg del curs les famílies reben els informes d'avaluació, 2 a parvulari i 3 a primària.
La comunicació diària amb les famílies es fa mitjançant l'agenda escolar.
RELACIÓ AMB L'ENTORN SOCIO-CULTURAL
-La relació de l'escola amb l'entorn socio-cultural és oberta per tal de complimentar l'ensenyament a l'aula amb activitats, sortides i colònies, que aportin un major coneixement de la societat actual.
-Es fan colònies des de P3 a 6è. El lloc ve determinat per l'edat dels alumnes, l'entorn propi, l'acondicionament de la casa i la programació de cada nivell.
L'escola també participa i col·labora en les celebracions (de manera interna, oberta a les famílies o participant en el barri) relacionades amb les festes populars que esdevenen al llarg del curs: La Festa Major del barri, la Castanyada, el Nadal, el Carnaval, Dissabte Ecològic, Sant Jordi i la festa de final de curs.
Els/Les nostres alumnes un cop acabada la primària tenen continuïtat en els instituts de la mateixa zona educativa, amb els quals mantenim una relació de treball regular per tal d'aconseguir una coherència en els projectes educatius.
Avui comença la Nadia a explicar la seva visita a l’escola Sudaco el dijous 19. Segons ens va explicar estava molt bé perquè tot estava a l’abast dels nens, amb molt bona accessibilitat. Li va impactar els rètols amb la paraula silenci i dibuixos fets per els alumnes. Els murals eren sobre una activitat a l’any que es feia sobre una paraula amb els més petits. Feien ciències en angles, les taules estaven desordenades, A educació física jugaven a l’activitat del semàfor que els feia parar, mirar, pensar, actuar. L’escola promou respecte per les normes, els professors semblaven unificats en les matèries. Tota aquesta informació va donar peu a un debat sobre les normes.
En acabat el debat, l’Elisabeth i la Lidia van procedir a explicar la seva visita a l’escola Pompeu Fabre de Sant Andreu. Una escola d’una línia amb 228 alumnes. Els mestres es van tornant els càrrecs de l’escola. A les instal·lacions hi havia una zona per treballar la psicomotricitat, els cursos eren barrejats i amb un pla d’estudi individual on cada nen escollia el que volia estudiar. Dins de l’aula hi ha coevaluació, es a dir un nen valora a un alter. Tot això feia que els nens fossin molt entregats.
El comentari de l’Elisabeth de que els nens tenien una foto seva d’alt del penja-robes li va donar la idea al Jorge de crear un vídeo de Seminari amb fotos nostres que ens identifiquessin. Així que vam proposar l’activitat per el dia 22.
Després es reprèn l’activitat que estàvem fent i l’Anna ens explica la seva curiosa experiència a l’escola Martinet del Ripollet. Era un projecte amb quatre eixos, aprovat, es tractava d’una comunitat no una escola, aquestes comunitats estaven dividides per edats, de 3a 5 anys, de 6 a 8 i de 9 a 11. Era un diàleg de l’escola amb l’entorn, portaven lo de fora cap a dins. Dins de cada comunitat hi havia diferents ambients: fusteria, arquitectura, botànica, cuina, arts, etc. Dins de aquestes cada alumne podia escollir una i investigar, experimentar, cooperar amb els altres. També tenien una petita biblioteca i pocs ordinadors. En resum, una escola extremadament pensant en el nen. A mi em va fer recordar a l’escola de Neill, Summerhill.
Comença un altre dia llarga al seminari on avanç de continuar amb les experiències de la setmana d’activitats, comencem parlant de dubtes de final de semestre. Després proposem de fer el dia 22 com acomiadament de les hores de seminari amb el Jorge, un amic invisible. Retallem els paperets i jo agafo un que és el de... ja ho veuran.
Per començar a reprendre la activitat de explicació de l’últim dia de seminari, comencen l’Albert i l’Alba ensenyant fotos de seva visita a l’escola de dimarts. Fotos que ens deixen impressionats per les instal·lacions tan gran i tan ben preparades.
Però arriba un moment que no m’agrada molt, explicar la mala experiència que vam viure l’Edu i jo. Quan la vam passar ja ho vaig passar malament però veure que els altres havien tingut tan bones experiències, em va fer sentir pitjor. Vam explicar com havíem tingut problemes de contacte, com vam haver d’esperar i com el noi de 3r no ens va mostrar gairebé res de l’escola i de classes només mitja de educació física. Però per sor no érem els únics que havíem tingut problemes amb els alumnes de 3r, altres també, com per exemple la Sandra que va explicar las seva experiència desprès que nosaltres.
La Sandra l’únic que ens va explicar de la seva escola es que es veu que hi havia una passa de grip i el seu alumne de 3r i molts nens no van assistir a l’escola. El que ella va trobar molt interessant es que els alumnes tenien una bústia per posar paperets amb agraïments o queixes per tractar després a les tutories.
El Jorge a ran de la nostre mala experiència i ens va fer una pregunta per reflexionar: Quin seria el vostre paper si fóssiu els mestres que acullen als alumnes de primer?. Aquesta pregunta va donar pas a un seguit de pensaments, un dels més importants i dit per el Jorge es que ell es basaria en mostrar els aspectes metodològics i nosaltres vam reflexionar amb ell de el perquè.
Després vam passar a explicar els centres que havíem visitat el divendres, van començar l’Albert i el Joan, que havien anat al CCCB on exposaven música, dansa, cinema, etc. Ens van ensenyar fotos i també alguns tríptics que havien portat d’allà.
Després, l’Alba, l’Elisabeth i la Lidia ens van explicar amb paraules i amb fotos la seva visita al museu de la Chocolata. També ens van ensenyar la pagina web amb les activitats per a nens que hi havia. I amb això vam acabar perquè no va donar temps a més.
La setmana passada va ser la de les activitats, de manera que no vam tenir Seminari, però ara ens tocava una feina llarga, plena d’informació i per reflexionar.
Comencem per parlar i comentar la conferencia Fer de mestres, mirant els meus apunts i amb els dels altres, vam treure tota aquesta informació de la conferencia:
Va parlar de la metàfora de les vaques, que als nenes els hi dones la informació i després a casa l’han de reflexionar com les vaques que es mengen l’herba però no la digereixen en el moment. Vam recordar les fotos de les cadires buida comparada amb la de la cadira que donava a una finestra al món. I com ella estava en contra d’aquestes cadires buides, parlava molt bé i adequa el seu discurs a qui parla per que sap amb qui parla, les persones a qui parla i en el moment en que parla. Com parla de les arts, posant com a exemple el llibre de La rosa púrpura del Cairo, per dir que el mestre a de portar al nen a la ciutat i fer-lo participar. Com d’una mateixa imatge podem fer diferents representacions.
Al llibre surten fragments de cartes, parlen del color vermell, de la forma i els colors d’una petxina per dins i que et fa venir al cap amb aquestes imatges i colors. És un llibre per fer-nos reflexionar. Després vam parlar del vídeo de dansa que ens havia posat a la conferencia, com l’home feia participar a tots els nens en una experiència de dansa molt divertida. Una experiència que didàcticament era molt més vivencial i ens convidava a viure la experiència. El que volia l’Eulàlia era fer participar a la gent en el que ella feia a partir de la seva pròpia experiència. Una de les coses més importants que va dir era que havíem de adequar els coneixements al creixement del nen, els nens són curiosos per necessitat: han de trobar el seu lloc, han de ser curiosos. I que hem d’acompanyar al nen de manera sabia en el seu camí de satisfer la seva curiositat, el mestre s’ha d’adequar a cada moment i portar els nens fins que tenen un grau d’autonomia.
Tot hi que els meus apunts tenien més informació, això era a grans trets el més important de la conferència d’Eulàlia Bosch.
Però aquí no va acabar la classe del dia 25 de novembre, aquell dia vam estar molt atents i motivats i ens va donar temps a començar les explicacions de les visites a les escoles.
Va començar el Edu parlant del CEIP Coperativa de sant Boi amb una molt bona presentació. Segons la seva experiència, l’escola era el reflex d’un barri de treballadors e immigrants. La classe es distribuïa segons el desig del tutor, era una instal·lació antiga però amb ordinadors nous i una pissarra digital, era una escola molt intrigada amb les activitats del poble, escola d’una sola línia. Dels nens destaca que no entenien molt bé el català, per què hi havia molts immigrants, tenien generalment un mal comportament i molt mala educació als passadissos. Pel que va veure hi havia molts nenes i poc espai i a la sortida del col·legi, molts nens sortien al carrer però no marxaven a casa. Per una altre banda, el professorat no tenia disciplina, tenia les classes mal estructurades, i tenien un mètode per a la mala conducta que era el recó de pensar, on feien reflexionar als nens sobre el mal comportament.
En acabar, van començar a explicar la seva experiència el Joan i l’Alba. Ells van anar al CEIP La Marbella a poble nou. Es veu que es troba en la part antiga del barri i es notava que els pares tenien problemes econòmics. L’escola de una sola línia amb 150 alumnes tenia biblioteca i sala d’ordinadors, i també tenia una aula d’acollida per als immigrants. Per a la matèria de educació física l’ajuntament cedia materials esportius.
I seguidament va parlar la Nadia de la seva visita al CEIP Maristes de Rubí. Diu que semblava una església però que en realitat era una escola mes ètica que cristiana. Tot hi que cada mati feien una pregaria. Les aules eren petites, amb els seus crucifixos. I una cosa que li va impactar molt era que en la hora de educació física feien llenguatge corporal.
Aquest mirall em diu que sóc ben sola
