Avui comença la Nadia a explicar la seva visita a l’escola Sudaco el dijous 19. Segons ens va explicar estava molt bé perquè tot estava a l’abast dels nens, amb molt bona accessibilitat. Li va impactar els rètols amb la paraula silenci i dibuixos fets per els alumnes. Els murals eren sobre una activitat a l’any que es feia sobre una paraula amb els més petits. Feien ciències en angles, les taules estaven desordenades, A educació física jugaven a l’activitat del semàfor que els feia parar, mirar, pensar, actuar. L’escola promou respecte per les normes, els professors semblaven unificats en les matèries. Tota aquesta informació va donar peu a un debat sobre les normes.
En acabat el debat, l’Elisabeth i la Lidia van procedir a explicar la seva visita a l’escola Pompeu Fabre de Sant Andreu. Una escola d’una línia amb 228 alumnes. Els mestres es van tornant els càrrecs de l’escola. A les instal·lacions hi havia una zona per treballar la psicomotricitat, els cursos eren barrejats i amb un pla d’estudi individual on cada nen escollia el que volia estudiar. Dins de l’aula hi ha coevaluació, es a dir un nen valora a un alter. Tot això feia que els nens fossin molt entregats.
El comentari de l’Elisabeth de que els nens tenien una foto seva d’alt del penja-robes li va donar la idea al Jorge de crear un vídeo de Seminari amb fotos nostres que ens identifiquessin. Així que vam proposar l’activitat per el dia 22.
Després es reprèn l’activitat que estàvem fent i l’Anna ens explica la seva curiosa experiència a l’escola Martinet del Ripollet. Era un projecte amb quatre eixos, aprovat, es tractava d’una comunitat no una escola, aquestes comunitats estaven dividides per edats, de 3a 5 anys, de 6 a 8 i de 9 a 11. Era un diàleg de l’escola amb l’entorn, portaven lo de fora cap a dins. Dins de cada comunitat hi havia diferents ambients: fusteria, arquitectura, botànica, cuina, arts, etc. Dins de aquestes cada alumne podia escollir una i investigar, experimentar, cooperar amb els altres. També tenien una petita biblioteca i pocs ordinadors. En resum, una escola extremadament pensant en el nen. A mi em va fer recordar a l’escola de Neill, Summerhill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada