La setmana passada va ser la de les activitats, de manera que no vam tenir Seminari, però ara ens tocava una feina llarga, plena d’informació i per reflexionar.
Comencem per parlar i comentar la conferencia Fer de mestres, mirant els meus apunts i amb els dels altres, vam treure tota aquesta informació de la conferencia:
Va parlar de la metàfora de les vaques, que als nenes els hi dones la informació i després a casa l’han de reflexionar com les vaques que es mengen l’herba però no la digereixen en el moment. Vam recordar les fotos de les cadires buida comparada amb la de la cadira que donava a una finestra al món. I com ella estava en contra d’aquestes cadires buides, parlava molt bé i adequa el seu discurs a qui parla per que sap amb qui parla, les persones a qui parla i en el moment en que parla. Com parla de les arts, posant com a exemple el llibre de La rosa púrpura del Cairo, per dir que el mestre a de portar al nen a la ciutat i fer-lo participar. Com d’una mateixa imatge podem fer diferents representacions.
Al llibre surten fragments de cartes, parlen del color vermell, de la forma i els colors d’una petxina per dins i que et fa venir al cap amb aquestes imatges i colors. És un llibre per fer-nos reflexionar. Després vam parlar del vídeo de dansa que ens havia posat a la conferencia, com l’home feia participar a tots els nens en una experiència de dansa molt divertida. Una experiència que didàcticament era molt més vivencial i ens convidava a viure la experiència. El que volia l’Eulàlia era fer participar a la gent en el que ella feia a partir de la seva pròpia experiència. Una de les coses més importants que va dir era que havíem de adequar els coneixements al creixement del nen, els nens són curiosos per necessitat: han de trobar el seu lloc, han de ser curiosos. I que hem d’acompanyar al nen de manera sabia en el seu camí de satisfer la seva curiositat, el mestre s’ha d’adequar a cada moment i portar els nens fins que tenen un grau d’autonomia.
Tot hi que els meus apunts tenien més informació, això era a grans trets el més important de la conferència d’Eulàlia Bosch.
Però aquí no va acabar la classe del dia 25 de novembre, aquell dia vam estar molt atents i motivats i ens va donar temps a començar les explicacions de les visites a les escoles.
Va començar el Edu parlant del CEIP Coperativa de sant Boi amb una molt bona presentació. Segons la seva experiència, l’escola era el reflex d’un barri de treballadors e immigrants. La classe es distribuïa segons el desig del tutor, era una instal·lació antiga però amb ordinadors nous i una pissarra digital, era una escola molt intrigada amb les activitats del poble, escola d’una sola línia. Dels nens destaca que no entenien molt bé el català, per què hi havia molts immigrants, tenien generalment un mal comportament i molt mala educació als passadissos. Pel que va veure hi havia molts nenes i poc espai i a la sortida del col·legi, molts nens sortien al carrer però no marxaven a casa. Per una altre banda, el professorat no tenia disciplina, tenia les classes mal estructurades, i tenien un mètode per a la mala conducta que era el recó de pensar, on feien reflexionar als nens sobre el mal comportament.
En acabar, van començar a explicar la seva experiència el Joan i l’Alba. Ells van anar al CEIP La Marbella a poble nou. Es veu que es troba en la part antiga del barri i es notava que els pares tenien problemes econòmics. L’escola de una sola línia amb 150 alumnes tenia biblioteca i sala d’ordinadors, i també tenia una aula d’acollida per als immigrants. Per a la matèria de educació física l’ajuntament cedia materials esportius.
I seguidament va parlar la Nadia de la seva visita al CEIP Maristes de Rubí. Diu que semblava una església però que en realitat era una escola mes ètica que cristiana. Tot hi que cada mati feien una pregaria. Les aules eren petites, amb els seus crucifixos. I una cosa que li va impactar molt era que en la hora de educació física feien llenguatge corporal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada